M'he adonat que quan una persona té una mínima vida social aquesta es divideix en amics i coneguts. La veritat és que això no ho he dit jo, això ho va dir algú molt més intel·ligent.
Però jo distingeixo dos tipus més de persones a la meva vida social els "amics" i els "coneguts" diferents dels amics i coneguts.
Els amics tots sabem que són aquelles persones en qui confiar, en qui pots contar en qualsevol moment de la teva vida i que ells incondicionalment estaran allí. Hi ha diferents graus d'amics, n'hi ha amb els que confiem més i amb els que confiem menys, i aquests segons són els "amics", aquells que no ho saben tot de tu però que sempre estan allí quan els necessites i a l'inrevès ( la veritat és que crec que és una de les més abundants)
I ara venen els coneguts.... aquelles misterioses persones a les que hem parlat algun cop, i que no sabem ni com es diuen i si ho sabem, és normalment per casualitat o per tercers. O també pot donar-se el cas que siguin aquelles persones a les qui saludes tots els dissabtes, parleu cinc minuts i no us torneu a veure més.
I aquí també cal distingir els "coneguts" aquells als qui has vist simplement de vista, als qui no has parlat mai en la teva vida i no saps ni si ho faràs mai... però ja es poden considerar "coneguts".
Per últim la fusió... aquells "coneguts" o coneguts que volem que passin a ser "amics" o amics, aquelles persones especials que volem incloure al nostre cercle d'amics però sembla que sempre passi alguna cosa que faci que se n'apartin.
Ningú sap on està aquest límit i sota el meu punt de vista aquest límits és una cosa molt personal i intransferible... i moltes persones a la meva vida es poden trobar entre aquests límits.
Però l'important de tot això no és el fet de fer aquesta distinció, és el fet de pensar que tots nosaltres estem inclosos dins d'aquests grups en diferents persones, ja que quan nosaltres tenim un conegut, l'altre també ens considera un conegut. I això també passa amb els "coneguts", "amics" i amics.
L'únic cas en el que no passa això és a la fusió... als coneguts que volem que siguin amics... això no és recíproc... o qui sap, a la millor sí.
Citació: " Soulmates never die" - Placebo ( els amics de l'ànima no moren mai )
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Primer dire que ho he hagut de llegir dues vegades per a entendre tot el significat de les teves paraules(donat pel fet que tinc la sensacio d'estar de vacances encara)
Be, nomes dir que es una bona divisio i tambe un bon agrupament, dit aixo se me planteja un dubte que( be no se me planteja ara perque ja fa anys que me volta pel cap)com saber si algu es un amic o un conegut o com saber si algu et considera amic o conegut? pos no se.No se, no se, no se, quines coses no?
Be en resum que estic molt d'acord en les teves paraules.
Salutacions.
Pos a mi tame ma costat agafaru, mes k res les comilles k posaves, no u pillava! Es com quan astas parlan i dius algo i en los dits fas kom si poseses komilles no? ajajaj ma costat ma costat, estc bastan espessa.
Pos no res, per sort sempre hi ha amics sense comilles ni osties, potser son pocs, pero saps que estan allí. No trobes? Un bon amic val més que dos coneguts. O no? ô_Ô
los coneguts servixen de poc... a no se que te tingues que donar faena...
Pot ser que una persona sigue tant coneguda per a tu, que al final acabe sent un "amic" al que no li has parlat mai. I total tu per aquella persona no ets ni "coneguda" perquè ni tan sols existeixes...
Verificación de la palabra: jluio
(Una mica més i posa Júlia XD, segur que és un "conegut")
Publica un comentari a l'entrada