tal com diu cesk freixas: " qui sap si la tendresa..."
Aquesta frase m'inspira a escriure el següent:
i si la tendresa fós la solució a tots els nostres problemes?
i si la tendresa fós la clau del bategar lliure del nostre cor?
i si la tendresa ens ajudés a ser millors?
i si la tendresa aconseguís més coses de les que mai has desitjat?
i si la tendresa conduís el món a la pau eterna?
i si la tendresa solucionés la pobresa?
i si la tendresa...
i si la tendresa fés tot això i més i encara no ens n'hem adonat?
gràcies per la inspiració
diumenge, 8 de juny del 2008
dijous, 29 de maig del 2008
tot arrivarà
Tot arrivarà...
una frase a la que en un moment donat podem llevar-li tot el sentit o donar-li tot el que volguem.
Arrivarà el dia en que hi haurà pau al món? Arrivarà el dia en que s'acabarà l'energia nuclear?
La resposta a aquestes preguntes és tot arrivarà...
Però hi ha una de les preguntes a la que aquesta resposta ja no li val.
Arrivarà el dia en que acabarem el primer any de facultat o mòdul i quedarem una nit per celebrar tot el que ens ha passat?
La resposta ja no és tot arrivarà.... ja que realment espero que això passi... però que passi d'aquí no molt ja que s'acosta el final d'aquest primer repte per a tots nosaltres. I des d'aquí convoco a tots/ totes a que aquest moment que ja arrivarà arrivi d'aquí no molt...
PD: és probable que això no ho llegeixi mai ningú... o potser sí, ara la moda és el fotolog...
Tot arrivarà...
una frase a la que en un moment donat podem llevar-li tot el sentit o donar-li tot el que volguem.
Arrivarà el dia en que hi haurà pau al món? Arrivarà el dia en que s'acabarà l'energia nuclear?
La resposta a aquestes preguntes és tot arrivarà...
Però hi ha una de les preguntes a la que aquesta resposta ja no li val.
Arrivarà el dia en que acabarem el primer any de facultat o mòdul i quedarem una nit per celebrar tot el que ens ha passat?
La resposta ja no és tot arrivarà.... ja que realment espero que això passi... però que passi d'aquí no molt ja que s'acosta el final d'aquest primer repte per a tots nosaltres. I des d'aquí convoco a tots/ totes a que aquest moment que ja arrivarà arrivi d'aquí no molt...
PD: és probable que això no ho llegeixi mai ningú... o potser sí, ara la moda és el fotolog...
Tot arrivarà...
diumenge, 23 de març del 2008
"amics", "coneguts", amics i coneguts
M'he adonat que quan una persona té una mínima vida social aquesta es divideix en amics i coneguts. La veritat és que això no ho he dit jo, això ho va dir algú molt més intel·ligent.
Però jo distingeixo dos tipus més de persones a la meva vida social els "amics" i els "coneguts" diferents dels amics i coneguts.
Els amics tots sabem que són aquelles persones en qui confiar, en qui pots contar en qualsevol moment de la teva vida i que ells incondicionalment estaran allí. Hi ha diferents graus d'amics, n'hi ha amb els que confiem més i amb els que confiem menys, i aquests segons són els "amics", aquells que no ho saben tot de tu però que sempre estan allí quan els necessites i a l'inrevès ( la veritat és que crec que és una de les més abundants)
I ara venen els coneguts.... aquelles misterioses persones a les que hem parlat algun cop, i que no sabem ni com es diuen i si ho sabem, és normalment per casualitat o per tercers. O també pot donar-se el cas que siguin aquelles persones a les qui saludes tots els dissabtes, parleu cinc minuts i no us torneu a veure més.
I aquí també cal distingir els "coneguts" aquells als qui has vist simplement de vista, als qui no has parlat mai en la teva vida i no saps ni si ho faràs mai... però ja es poden considerar "coneguts".
Per últim la fusió... aquells "coneguts" o coneguts que volem que passin a ser "amics" o amics, aquelles persones especials que volem incloure al nostre cercle d'amics però sembla que sempre passi alguna cosa que faci que se n'apartin.
Ningú sap on està aquest límit i sota el meu punt de vista aquest límits és una cosa molt personal i intransferible... i moltes persones a la meva vida es poden trobar entre aquests límits.
Però l'important de tot això no és el fet de fer aquesta distinció, és el fet de pensar que tots nosaltres estem inclosos dins d'aquests grups en diferents persones, ja que quan nosaltres tenim un conegut, l'altre també ens considera un conegut. I això també passa amb els "coneguts", "amics" i amics.
L'únic cas en el que no passa això és a la fusió... als coneguts que volem que siguin amics... això no és recíproc... o qui sap, a la millor sí.
Citació: " Soulmates never die" - Placebo ( els amics de l'ànima no moren mai )
Però jo distingeixo dos tipus més de persones a la meva vida social els "amics" i els "coneguts" diferents dels amics i coneguts.
Els amics tots sabem que són aquelles persones en qui confiar, en qui pots contar en qualsevol moment de la teva vida i que ells incondicionalment estaran allí. Hi ha diferents graus d'amics, n'hi ha amb els que confiem més i amb els que confiem menys, i aquests segons són els "amics", aquells que no ho saben tot de tu però que sempre estan allí quan els necessites i a l'inrevès ( la veritat és que crec que és una de les més abundants)
I ara venen els coneguts.... aquelles misterioses persones a les que hem parlat algun cop, i que no sabem ni com es diuen i si ho sabem, és normalment per casualitat o per tercers. O també pot donar-se el cas que siguin aquelles persones a les qui saludes tots els dissabtes, parleu cinc minuts i no us torneu a veure més.
I aquí també cal distingir els "coneguts" aquells als qui has vist simplement de vista, als qui no has parlat mai en la teva vida i no saps ni si ho faràs mai... però ja es poden considerar "coneguts".
Per últim la fusió... aquells "coneguts" o coneguts que volem que passin a ser "amics" o amics, aquelles persones especials que volem incloure al nostre cercle d'amics però sembla que sempre passi alguna cosa que faci que se n'apartin.
Ningú sap on està aquest límit i sota el meu punt de vista aquest límits és una cosa molt personal i intransferible... i moltes persones a la meva vida es poden trobar entre aquests límits.
Però l'important de tot això no és el fet de fer aquesta distinció, és el fet de pensar que tots nosaltres estem inclosos dins d'aquests grups en diferents persones, ja que quan nosaltres tenim un conegut, l'altre també ens considera un conegut. I això també passa amb els "coneguts", "amics" i amics.
L'únic cas en el que no passa això és a la fusió... als coneguts que volem que siguin amics... això no és recíproc... o qui sap, a la millor sí.
Citació: " Soulmates never die" - Placebo ( els amics de l'ànima no moren mai )
divendres, 7 de març del 2008
Curiositat
La curiositat mou els éssers humans. Fa que ens interessem per coses que poden tenir més o menys interès.
Podem sobreviure sense saber coses, de fet ho fem cada dia, sobrevivim sabent el mínim, i la nostra curiositat no es posa en funcionament fins que un dia sorgeix un comentari que fa que de cop ens preguntem el perquè de qualsevol cosa quotidiana. I llavors ens adonem que al darrera d'aquest objecte habitual hi ha una persona que s'ha dedicat a pensar durant dies i més dies com ha de ser aquest objecte fins que finalment en sorgeix l'objecte final.
Aquestes petites coses que passen per la nostra vida sense que nosaltres ens adonem poden salvar vides, com el cas dels taps dels bolis bic, foradats a partir de la mort d'un nen per asfixia, per evitar-ho, a algú se li va ocorrer fodarar el tap per dalt, així en cas d'ingestió no causaria la mort de forma directa... Qui no ha rossegat mai el tap d'un boli bic?
All the small things.... això és el que ens salva vida... el que ens fa viure a tots plegats en harmonia i el que fa que la vida no sigui tan difícil com ens plantegem nosaltres cada cop que ens aixequem.
La curiositat és una de les bases de la nostra societat ja que és un dels nostres instints més primaris i alhora una de les coses que més morts provoca. Si tan dolenta fos com a animals que som l'hauriem eliminat dels nostres instints.... no trobeu?
Podem sobreviure sense saber coses, de fet ho fem cada dia, sobrevivim sabent el mínim, i la nostra curiositat no es posa en funcionament fins que un dia sorgeix un comentari que fa que de cop ens preguntem el perquè de qualsevol cosa quotidiana. I llavors ens adonem que al darrera d'aquest objecte habitual hi ha una persona que s'ha dedicat a pensar durant dies i més dies com ha de ser aquest objecte fins que finalment en sorgeix l'objecte final.
Aquestes petites coses que passen per la nostra vida sense que nosaltres ens adonem poden salvar vides, com el cas dels taps dels bolis bic, foradats a partir de la mort d'un nen per asfixia, per evitar-ho, a algú se li va ocorrer fodarar el tap per dalt, així en cas d'ingestió no causaria la mort de forma directa... Qui no ha rossegat mai el tap d'un boli bic?
All the small things.... això és el que ens salva vida... el que ens fa viure a tots plegats en harmonia i el que fa que la vida no sigui tan difícil com ens plantegem nosaltres cada cop que ens aixequem.
La curiositat és una de les bases de la nostra societat ja que és un dels nostres instints més primaris i alhora una de les coses que més morts provoca. Si tan dolenta fos com a animals que som l'hauriem eliminat dels nostres instints.... no trobeu?
diumenge, 2 de març del 2008
Por
Els humans tenim por.... tenim por a tot, por a ques els nostres somnis es facin realitat i que a causa d'això tot ens surti malament... i per això callem i no diem res i deixem passar les possibles oportunitats que ens ofereix la vida....
I un dia et decideixes i dius d'avui no passa... però quan arriba el moment de la veritat et poses nerviós... se't fa un nus a la gola que fa que les paraules passin per un filtre, el de la consciència i la meitat de les coses que vols dir no les dius... i llavors et quedes amb les ganes d'acabar les frases inacabades, d'eliminar els silencis i omplir-los amb les paraules que la teva ment és incapaç d'alliberar.
El moment ha passat, i de cop penses què haguès passat si en aquell moment haguessis dit una cosa o una altra... i així passem la nostra vida, deixant passar moments i somiant en com haurien pogut ser....
I ara dic.... d'aquesta setmana no passa.
I un dia et decideixes i dius d'avui no passa... però quan arriba el moment de la veritat et poses nerviós... se't fa un nus a la gola que fa que les paraules passin per un filtre, el de la consciència i la meitat de les coses que vols dir no les dius... i llavors et quedes amb les ganes d'acabar les frases inacabades, d'eliminar els silencis i omplir-los amb les paraules que la teva ment és incapaç d'alliberar.
El moment ha passat, i de cop penses què haguès passat si en aquell moment haguessis dit una cosa o una altra... i així passem la nostra vida, deixant passar moments i somiant en com haurien pogut ser....
I ara dic.... d'aquesta setmana no passa.
divendres, 29 de febrer del 2008
avui es creuen els nostres camins
Avui es creuen els nostres camins, per primer cop o potser no; però la qüestió és que es creuen, que per un moment alguns pensaments hauran passat per les nostres ments de la mateixa forma o en formes oposades. Aquest fet es pot considerar extraordinari però res ho és al costat del cos humà no?
Bé us deixo entrar a un raconet dels meus pensaments, les entrades no seran molt regulars perque la meva ment tampoc ho és... i moltes d'aquestes és probable que siguin tonteries o grans evidències però la complexitat de la ment es redueix a simplicitats com la raó per la qual els bolis "bic" tenen el tap foradat. ( Si algú ho vol saber que m'ho pregunti que jo ho sé).
Que gaudiu per aquí dins!!
Xitos!
Bé us deixo entrar a un raconet dels meus pensaments, les entrades no seran molt regulars perque la meva ment tampoc ho és... i moltes d'aquestes és probable que siguin tonteries o grans evidències però la complexitat de la ment es redueix a simplicitats com la raó per la qual els bolis "bic" tenen el tap foradat. ( Si algú ho vol saber que m'ho pregunti que jo ho sé).
Que gaudiu per aquí dins!!
Xitos!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
